Avui ha estat un dia molt especial per al parvulari de l’Escola. Molts mestres ens han aplegat a la vora del tió per explicar contes. Hem pogut escoltar contes de Nadal, d’altres representats amb titelles, uns acompanyats de música, contes inventats, escenificats … fins i tot en castellà o anglès.
Ha estat tan entranyable que el nostre tió és ja quasi a punt de les bastonades.
Moltes gràcies a tots els narradors que han fet possible aquesta diada.

Ha estat tot un plaer per als sentits poder escoltar el trio del Liceu de Barcelona format per Isabel Cachón al violí, Daniel Claret al violoncel i Maria Manzano al piano, un trio format per tres joves amb un gran talent i maduresa musical.
El programa del concerts ha estat format la la música de cambra de Haydn, Shostakovich i Brahms.
Haydn va escriure 32 trios. Aquest compositor no reflecteix en les seves obres la intenció d’expressar cap fet extramusical; ben al contrari. La seva música és música pura, petites joies que se’ns mostren amb una gran força innovadora i que deixen entreveure ja, un nou estil i una nova etapa molt propera al romanticisme.
El trio per piano, violí i violoncel de Shostakovich va ser escrit en set mesos, l’any 1944. Aquesta obra està dedicada a un dels seus amics més pròxims. El primer temps d’aquesta obra comença amb una melodia pensarosa i amb una sonoritat força especial; el tema ens suggereix una melodia russa.
Per acabar el concert varem escoltar el trio n.8 de Brahms una obra que aquest músic va compondre a l’edat de 20 anys i va revisar 35 anys més tard . Cal destacar la dificultat tècnica de la peça, ja que exigeix un gran domini i netedat del so com una extraordinària coordinació entre els intèrprets.
Ens considerem afortunats per haver gaudit d’aquest concert i desitgem una llarga i exitosa vida musical als joves intèrprets.

Ja tenim el tió entre nosaltres. Com cada any, els caps de color generals han acompanyat els pagesos de Capafonts que l’han portat des d’aquelles contrades.
Ara convindrà escalfar-lo tot cantant-li cançons, recitant-li poemes, donant-li menjar i, sobretot, sobretot.... sent molt bons minyons.
El tió reposa ben abrigat, tapat amb una manta, al costat del nostre pessebre tot esperant la visita dels més menuts, que és allò que el posa més content.