La dècada dels seixanta del segle XX suposà l'inici d'una nova etapa en el projecte educatiu de Pere Vergés. L'any 1967 es va fer efectiva una disposició de Josep Maria de Porcioles, alcalde de Barcelona entre els anys 1957 i 1973, que preveia el traspàs del control de les escoles municipals al govern franquista. Aquesta disposició posava en perill la feina que des del començament del segle fins aquell moment havien realitzat els centres públics i que en els primers anys de la dècada dels seixanta havia agafat una nova volada gràcies a la creació de centres de formació de mestres renovadors.

Aquest fet va desencadenar la creació, l'any 1965, de l'Escola Garbí a Esplugues de Llobregat. La proximitat de la seva jubilació i la voluntat de pervivència del seu model educatiu van animar Pere Vergés a planejar la creació d'un nou centre educatiu. En aquest projecte, va comptar amb el recolzament d'un bon nombre de deixebles, col·laboradors i amics. Entre tots ells, cal destacar la tasca realitzada pel seu fill, Robert Vergés.

El nom

Garbí és, indiscutiblement, un nom fort, penetrant com l'olor de salobre, de connotacions poderoses, d'un blau mediterrani intens, un dels "vuit vents del món", segons una popular glossa mallorquina. Garbí va ser el nom d'una classe de l'Escola del Mar i també de la revista que s'hi publicava.